8 de noviembre de 2011

A VECES...




a veces uno quisiera olvidar…
descansar en el sueño…
curar heridas…
cubrir esa besana de recuerdos
donde el olvido sigue ausente
y la herida abierta
y la inquietud despierta ...

pero… tal vez
quizá…
el sueño sea sólo un abrazo
donde los vacíos se acunan
para evitar la muerte

Safe Creative #1111050454572

*

5 divagaron conmigo:

qui sap si... dijo...

M’acarona el buit
que m’envolta,
i em besa la galta
el fred humit
de la nit
d’aquesta estranya tardor.
Reflexa la llum
els fanals esmorteïts,
la pinzellada brillant
que ha deixat la pluja
de fa un instant.
Miro endavant,
fixat,
en portalades fosques,
cercant records
oblidats dins meu.
Ressona pausat
el so de les passes
pel carrer silent,
s’atura pensant
endevinar llocs
d’un ahir
encara més fosc
i més lluny.
Busca la mirada el niu
dels pardals absents,
la porta que ja fa tant
va donar un cop
que va tancar la seva vida.
Tot és fosc,
tot és en va,
es tanquen els ulls
mentre la memòria es mor,
buida i malalta.

qui sap si... dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
TriniReina dijo...

El sueño es un descanso en las tragedias del estar despierto.

Besos

Igna dijo...

Tal vez solo sea el paso al sueño profundo al que nunca llegamos.
Besos Maria.

Marisa dijo...

El sueño no deja de ser
una pequeña muerte.

Besos