13 de diciembre de 2016

MÁS ALLÁ
























allá
más allá de las multitudes
más allá de los dormitorios de flores
allá donde nada se marchita
donde el olvido no existe
donde la tiniebla se evapora
donde las efigies
las imágenes
dejan su humanidad…

más allá…

siempre más allá
comienza otro amanecer




Safe Creative
#1612120099667

*

2 divagaron conmigo:

qui sap si... dijo...

Camino per una ciutat
on ningú respon
a les converses
de qui passegen
amb rams a les mans,
plors als cors
i sospirs a l'ànima.
Passejo per les cruïlles,
mirant les imatges quietes
que em miren
des dels finestrals
de vidre tancats,
i vora els panys
de les portes de marbre.
Penso amb el temps fugit
que m'espera
i el vent fa córrer
les darreres fulles
d'una tardor
que s'acaba,
em prem el pit un enyor
gairebé oblidat,
un record paralitzat
en un drive personal
on no es pot accedir
amb cap clau més
que la de les llàgrimes
que cauen
com si d'una pluja seca fos.
A més, ara el cel,
s'ha tenyit d'un gris fosc,
que marca imprecisa
l'hora del meu rellotge vital.

José Manuel dijo...

Siempre podemos encontrar el momento y el lugar para comenzar de nuevo,...siempre hay un más allá.

Besos